La indústria rebenta el mercat de llet de cabra amb els excedents holandesos que la Xina rebutja. Preparen el terreny per a una dràstica baixada dels preus al ramader, (de 1,05 a 0,85€/l), que els situaria un 25% per davall dels costos de producció ( 1,12€/l). COAG ja ha traslladat aquesta situació a l'Agència d'Informació i Control Alimentaris (AICA) i al Ministeri d'Agricultura.
Madrid, 18 de juliol de 2024. La Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG) denúncia la delicada situació a la qual s’enfronten els 5.340 productors de llet de cabra que existeixen hui dia al nostre país. “Després d’un temps en el qual el sector ha operat amb una certa estabilitat, des d’el mes de novembre passat de 2023 els preus han començat a descendir i amenacen de nou amb caure a llindars incompatibles amb la sostenibilitat econòmica de les petites i mitjanes explotacions”. ha subratllat el responsable sector caprí de COAG, Antonio Rodríguez.
Si al febrer de 2024 la indústria va pagar de mitjana 1’032 euros/litre per la llet de cabra a Espanya, en aquests moments té intenció de baixar fins als 0’85 euros/litre (tots dos preus per davall del cost mitjà de producció en 2023 publicat per l’Observatori de Preus i Mercats de la Junta d’Andalusia, comunitat autònoma en la qual se situen la majoria de ramaderies de caprí de llet espanyoles i que compta amb els majors volums de lliurament). Segons aquest estudi (veure nota 1), els costos mitjans de producció d’una explotació mitjana andalusa oscil·larien entre els 1’12 i els 1’09 euros/litre en 2023. COAG ja ha traslladat aquesta situació a l’Agència d’Informació i Control Alimentaris (AICA) i al Ministeri d’Agricultura.
La indústria làctia justifica la seua falta d’interés pel nostre producte en l’increment d’oferta de llet de cabra procedent de Països Baixos a un preu inferior al nostre. I, en aquest sentit, porta mesos incitant als i les productores espanyols a seguir la senda marcada per aquell país (això és: augmentar la dimensió de les explotacions, major intensificació, més economies d’escala). “No obstant això, és conegut que aquest increment d’oferta de llet holandesa es deu a un recent desinterés pel producte del seu principal importador, la Xina”, comenta el responsable sector caprí de COAG, Antonio Rodríguez.
Amb l’objectiu d’ajustar oferta i demanda davant aquesta distorsió de mercat sobrevinguda, COAG porta des de gener demanant a la indústria làctia concreció quant a les seues necessitats de llet, demanda que en cap moment ha sigut atesa. “Sembla ser que a la indústria làctia no li interessa treballar en aliança amb el sector productor i prefereix apostar per una estratègia empresarial basada a obtindre matèria primera al menor preu possible”, ha lamentat Rodríguez.
La difícil situació que ve travessant el sector caprí de llet, agreujada per l’increment de costos derivat de la guerra d’Ucraïna, ha generat el tancament de nombroses explotacions de reproducció per a producció de llet en els últims anys (3.724 entre 2007 i 2024, segons dades de SITRAN). Al mateix temps que ha caigut el nombre d’explotacions, ha augmentat la seua intensificació i s’ha passat de 53.956 litres/explotació en 2007 a 75.561 litres/explotació en 2023. No obstant això, des de 2018 (any de màxima producció) el volum de lliuraments de llet a Espanya està caient campanya rere campanya i, en 2024, sembla que la tendència seguirà a la baixa. “Creiem que l’aposta de la indústria de continuar exigint al sector majors dimensions i més intensificació no s’alinea amb la realitat ni és compatible amb el cansament existent en les explotacions”, ha postil·lat el responsable de caprí de COAG.
Nota 1: www.juntadeandalucia.es/agriculturaypesca/observatorio