La següent metodologia pretén ser una guia orientativa per al funcionament de grups, és a dir, vol assenyalar als grups dimensions de la vida col·lectiva que són importants. De cap manera pretén ser una trajectòria obligada, ja que la nostra experiència demostra que cada grup va establint el seu camí i a vegades sorgeixen pels diferents contextos qüestions que han de ser tractades en diferent ordre i prioritat.

La principal característica d’aquesta metodologia és la no-linealitat, la qual cosa es tradueix en què, a mesura que avancem en els processos col·lectius, alguns dels passos i etapes hauran de ser revisats, ja que és un procés d’aprenentatge continuat i hi ha cicles de retroalimentació entre les diferents fases. Això pot ser representat de tres maneres, com vam mostrar en la Figura 1, en la Figura 2 o en el procés helicoidal de la Figura 3.

A més, en la metodologia proposada hem considerat diferents circumstàncies grupals, depenent de:

  1. La força motora del procés: des de grups que s’autoorganizan (tenen un alt grau de maduresa col·lectiva) fins a grups que s’han format per un agent extern (que comencen a treballar de manera conjunta o encara no han començat un camí col·lectiu).
  2. La canalització dels interessos: des de grups que poden desenvolupar els seus propis processos, ja que compten amb les eines i el coneixement per a dur-los a terme, a grups que necessiten un grup de facilitació extern que donarà suport al seu procés.

El concepte de participació no es basa en un enfocament funcional, sinó en una aproximació basada en els drets socials. La noció que subjau a tals processos participatius, basada en la classificació de Pretty (1995), és que el grup social o la comunitat tenen el dret de definir el seu propi diagnòstic i camí. Quan el grup social no és prou madur com per a iniciar el procés per si mateix, es requerirà un impuls extern inicial i de facilitació. El temps requerit per a aquest impuls extern dependrà del context inicial i també de la capacitat del grup facilitador extern per a ajudar a desenvolupar l’autonomia del grup. Però, en tots els casos, l’actor central que té dret a definir els resultats i decisions del procés és el propi grup o la comunitat.

Per a comprendre aquest enfocament epistemològic suggerim treballs addicionals d’aquesta metodologia com Rist et al. (2007), de Souza Santos (2009)1.

Dimensions del procés

La metodologia proposada es divideix en 4 dimensions importants que poden considerar-se com a dimensions temporals (Figura 1):

  1. Somnis: compartir cada somni individual i construir somnis i visions col·lectives són pilars de tot el procés. Els somnis són rellevants en cada fase temporal, a mesura que canvien i evolucionen, i algunes parts d’ells s’aconsegueixen. És important que abans o al mateix temps que explorem les visions compartides del grup, també explorem els somnis en subgrups segons el gènere/edat/racialització, ja que aquests somnis poden diferir del somni compartit.

    Depenent del grup això es pot fer amb alguna part artística (per exemple, dibuixos, pot ser com un prototip). Es comença individualment i després es comparteix amb la resta de components. A partir de compartir s’inicia una negociació, es comença a construir una cosa comuna.
  2. Diagnòstic: és la fase «on estem» i “on volem anar”. És important que en aquesta dimensió s’aprecie i valore la riquesa i la potencialitat del grup, ja que els diagnòstics sovint només se centren en les problemàtiques a les quals s’enfronten els grups. En el diagnòstic per exemple es defineix el context, les relacions de poder, les problemàtiques, la gent que hi ha, els mitjans i els recursos amb els quals es compta.
  3. Visió compartida: es dissenyen els objectius del grup i s’estableixen criteris, són els pilars on s’assentarà el grup. Es construeixen consensos sobre el finançament i el funcionament, per exemple, un grup d’hort podria decidir que no vol treballar amb institucions, això forma part d’establir la identitat. També es construeix un ideari, que té a veure amb la governança.
  4. Pla d’acció: Això es refereix al procés, els passos o el pla de com aconseguir els objectius desitjats o establits que el grup ha identificat. Ací es defineixen les estratègies a curt, mitjà i llarg termini i també els responsables, cronogrames… S’estableixen també en aquesta dimensió els mecanismes d’avaluació, per això, el pla d’acció permetrà avaluar com l’està fent el grup.

Sobre la prefase

La prefase és el moment en què identifiquem el grup social amb el qual volem treballar, identifiquem o prenem consciència dels seus interessos i necessitats, i és el punt de partida com a grup (Figura 1). Aquesta fase pot no ser necessària quan el grup ja està format i té una trajectòria comuna.

Aquesta fase consisteix a identificar el grup que està interessat, que vol recórrer un procés col·lectiu, i que vol construir un primer diagnòstic de la situació o punt de partida. Paral·lelament, es recomana construir una meta comuna, simple i de fàcil accés, per a motivar el treball conjunt i la formació del grup, que estiga directament relacionada amb els somnis i necessitats del protogrup.

Hi ha diversos elements a tindre en compte en aquest primer pas, que consisteix a formar un grup que desenvoluparà un procés participatiu cap a una solució o cap a la construcció de les seues pròpies necessitats i interessos:

  • La convocatòria per a la formació d’un grup d’interés ha de centrar-se en activitats atractives i relacionades amb un problema que comunament s’identifica com a útil o important. Per tant, s’ha de fer un treball de fons per a identificar a aquestes persones i els seus interessos comuns, utilitzar entrevistes, compartir tallers, capacitació, etc.
  • No totes les persones tenen els mateixos ritmes o estan en el mateix punt. És important tindre en compte la informació d’un grup motivat i dinàmic compost per aquells potencials participants en el procés, que mostren més interés i disponibilitat cap al procés col·lectiu.
  • El context en el qual estem desenvolupant el procés tindrà una gran influència en la tipologia de procés i la dinàmica: un enfocament més artístic o racional, el tipus de lideratge, un grup més o menys cohesiu, etc
  • El perfil de les persones que participen en el procés determinarà el nivell d’autogestió del mateix o la necessitat de facilitació externa.
Figura 1. Aquesta representació de la metodologia participativa destaca la prefase i els primers passos que es poden prendre per a iniciar el procés..

Qüestions transversals

Existeixen diversos temes transversals que es recomana tindre en compte a cada moment d’aquesta metodologia participativa (Figura 2).

Primer, les dinàmiques de rang, és a dir, les relacions de poder que s’estableixen entre les persones a causa del privilegi que la societat els atorga en funció de la seua racialització /etnicitat, gènere, edat,… que han de tindre’s en compte en cada dimensió i fase. Aquestes dinàmiques de rang normalment es treballen en espais emocionals especialment dissenyats per a això (Figures 1 i 2).

En segon lloc, en cada fase hi haurà dos tipus d’accions: aquelles orientades a explorar i obrir opcions; i les orientades a fer i consolidar que permeten la celebració. Les accions pràctiques no han de ser subestimades. Per exemple, en uns certs Sistemes de Garantia Participativa desenvolupats per productors i consumidors agroecològics, reunir-se regularment en un mercat és l’acció principal que reforça el procés col·lectiu. Aquests són moments en què el grup està treballant implícitament en la seua visió.

En tercer lloc, en cada fase, hem de tindre en compte que existeixen 4 tipus diferents d’espais que un grup requereix:

  1. creativitat: moments en què totes les idees dels participants relacionades amb un tema sorgeixen, es comparteixen i a partir d’elles es construeixen idees col·lectives;
  2. presa de decisions: moments en els quals es realitza la selecció d’algunes de les propostes;
  3. gestió emocional: moments específics per a compartir emocions i gestionar el rang i les relacions de poder;
  4. celebració: moments informals festius o espontanis de celebració per al grup i el procés.
Figura 2. Els temes transversals es destaquen en aquesta representació de la metodologia participativa.

Escala temporal: fases i etapes

A més, existeix la necessitat de desenvolupar indicadors orientats a processos interns i externs per a saber on hem arribat. Aquests indicadors poden estar relacionats amb les diferents accions, ja siguen exploratòries o consolidades. Per tant, no sols estan relacionats amb els resultats, sinó també amb el procés en si. És important ressaltar els aprenentatges i canvis que sorgeixen del procés en si, i incloure’ls en les activitats de celebració.

Alguns grups d’indicadors de processos serien els següents:

  • D’ambient: són molt dependents de culturals/context, tenen a veure amb l’atmosfera, l’energia del grup. Per exemple, com s’entra o s’ix d’una reunió, els moments àlgids del grup (silencis, riures, sorolls…).
  • De relacions: tenen a veure amb l’estructura del grup. Per exemple, la densitat de relacions, els conflictes (interns i externs, et donen informació del context), el dolor que queda després d’un conflicte (et dóna informació sobre la capacitat reparadora del grup), els lideratges…
    En algun moment determinat per a alguns grups un conflicte no és resoluble, el grup es pot dissoldre perquè la capacitat d’acció és baixa però el procés ha seguit.
  • D’aprenentatges: pot portar al fet que hi haja un major nivell de comprensió, per exemple, canvis de discurs, canvis d’actituds (per exemple, actituds democràtiques)
Figura 3. La metodologia participativa entesa com un procés continu d’aprenentatge i les dimensions ressaltades en cada pas.

Governança

Ja siga un procés autogestionat o un facilitat externament, s’ha de definir la governança del grup i del procés. Ha d’haver-hi un moment explícit del procés en el qual es discuteix la governança i es prenen decisions relacionades.

1 Stephan Rist, Mani Chidambaranathan, Cesar Escobar, Urs Wiesmann and Anne Zimmermann. (2007). Moving from sustainable management to sustainable governance of natural resources: The role of social learning processes in rural India, Bolivia and Mali. Journal of Rural Studies 23 23–37.

Santos, Boaventura de Souza, (2009) Una epistemologia del sud: la reinvenció del coneixement i l’emancipació social. Mèxic – S. XXI i CLACSO .