Experiències i reptes del sector oleícola i la dinamització territorial
Les jornades sobre cooperativisme agrari i desenvolupament rural han reunit cooperatives, entitats i persones vinculades al sector per reflexionar col·lectivament sobre els reptes actuals i les oportunitats de futur del món agrari, amb especial atenció al sector oleícola i a la dinamització del territori.
En la primera taula redona, dedicada al cooperativisme, les almàsseres i els models actuals del sector oleícola, han participat: Francisco Molina, de la Cooperativa de Jimena (Jaén), Fernando Marco, de la Cooperativa de Viver, Alberto Molina, de la Cooperativa El Motrotón i Ignacio Gil, de la Cooperativa Sant Pere de Moixent. La sessió ha estat moderada per Rosa Vázquez, directora tècnica de PROAVA, que ha conduït el debat a través de preguntes clau, facilitant un diàleg obert i enriquidor entre les cooperatives participants.
Les cooperatives participants han compartit la seua experiència, els seus models de gestió i les diferents realitats territorials, oferint una visió plural del sector oleícola cooperatiu. Durant la sessió s’ha posat de manifest el paper clau de les cooperatives com a eina per mantindre la rendibilitat de les explotacions, professionalitzar el sector i garantir la continuïtat de l’activitat agrària.
Un dels aspectes més destacats ha sigut el debat sobre què poden oferir les cooperatives a les persones joves que volen incorporar-se al sector. En aquest sentit, s’ha remarcat la qualitat del producte com a element central, així com el fet que el model cooperatiu permet formar part del sector sense haver d’assumir individualment el rol d’empresari, reduint riscos i facilitant la viabilitat econòmica. Al mateix temps, s’ha assenyalat la necessitat de reforçar el sentiment cooperatiu i la implicació de les persones sòcies per assegurar el relleu generacional.
També s’han identificat noves línies de futur per al sector oleícola, com el desenvolupament de l’oleoturisme, la incorporació activa de dones i joves, l’aposta per l’agricultura ecològica i la posada en valor de la singularitat varietal com a element diferenciador davant el mercat.
Pel que fa a les dificultats actuals, les cooperatives han coincidit a assenyalar problemes com la dificultat de mecanització en determinades zones, la manca de mà d’obra i la complexitat de gestionar col·lectivament els camps des de les cooperatives. A tot això se suma l’impacte del canvi climàtic, amb episodis d’altes temperatures que afecten greument la floració de l’olivera. Davant aquesta situació, s’han plantejat mesures d’adaptació com l’ús de cobertes vegetals, la recerca de varietats més resistents o fins i tot el canvi d’altitud en noves plantacions.
Finalment, s’han posat damunt la taula diversos reptes de futur: la necessitat d’una regulació clara i estable del mercat de l’oli d’oliva, una política hidràulica adequada, la millora de les condicions de la mà d’obra, l’aposta per un consumidor més conscient i format, i un major suport de l’administració pública, que hauria de situar les cooperatives al centre de les polítiques agràries. En aquest sentit, s’ha reivindicat la importància de reforçar l’autoestima del sector, controlar els costos de producció (adobs, fitosanitaris, etc.), rebutjar acords comercials que perjudiquen el sector com el Mercosur, impulsar la formació del consumidor —especialment des de les escoles— i augmentar les ajudes destinades a les almàsseres cooperatives.
La segona taula redona s’ha centrat en el cooperativisme com a eina de dinamització agrària i de gestió col·lectiva de la terra. En primer lloc, Vicent Insa, representant de la Federació de Cooperatives Agroalimentàries, ha oferit una visió general de la situació del cooperativisme agrari al País Valencià, aportant dades que evidencien el seu pes econòmic i social i la situación actual del sector agrari valencià. Així mateix, ha explicat les diferents fórmules de gestió compartida de terres existents a la Comunitat Valenciana, destacant-les com una resposta efectiva a l’abandonament agrari i a la manca de relleu generacional.
A continuació, Fina Cervera ha presentat el projecte de la Cooperativa de Benaguasil, explicant l’experiència de recuperació de terres abandonades mitjançant la gestió col·lectiva. Ha detallat el procés d’incorporació de persones sòcies i la posada en producció de parcel·les que havien quedat fora del circuit agrari, mostrant el projecte com un exemple pràctic de com el cooperativisme pot reactivar el territori i generar oportunitats.
Finalment, José Tomás, de la Cooperativa de Iàtova, ha explicat les principals línies de treball que desenvolupen des de la cooperativa. Entre elles, ha destacat la gestió i adquisició de maquinària comunitària per a la recuperació de camps, el model d’arrendament aplicat per facilitar l’accés a la terra, la participació en projectes d’innovació i la recuperació de terres hortícoles i de varietats tradicionals, com la carabassa. En la seua intervenció ha posat l’accent en la importància de la implicació local, la gestió conjunta de la terra i el paper de les cooperatives per mantindre viva l’activitat agrària en les zones rurals.
Les jornades han conclòs amb la idea compartida que el cooperativisme agrari és una eina clau per afrontar els reptes del sector, avançar cap a un model més sostenible i garantir el futur del territori rural.
Leave a Reply