AGRICULTURA, QÜESTIÓ D’ESTAT – UNITAT D’ACCIÓ: SOLUCIONS CONCRETES PER AL CAMP

Ahir, 7 de maig va tindre lloc la roda de premsa on es presente el següent document reivindicatiu:

POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA (PAC)
1.- Una simplificació real de la PAC i eliminació de burocràcia per a agricultors i ramaders. Des del punt de vista de l’agricultor i ramader, la nova PAC incrementa d’una forma desmesurada la complexitat reguladora i les exigències aplicables a l’activitat agrària, constituint per si mateixes un impediment per a la viabilitat de l’agricultura professional i independent constituïda fonamentalment per microempreses, a més d’un cost addicional.
El Pla Estratègic de la PAC que ha preparat el Ministeri d’Agricultura ha resultat decebedora per a nosaltres, Espanya desaprofita l’ampli marge d’actuació que té per a recolzar el model professional i social agrari majoritari al nostre país i se centra de manera exclusiva en un paradigma ambiental amb un enfocament burocratitzat. És descoratjador que no es reconega el compromís amb la sostenibilitat de l’activitat agrària i els avanços reeixits en els últims anys en mètodes respectuosos amb el medi ambient, com són la producció integrada, l’ecològica, el control biològic de plagues o la millora de llavors que requereixen menys tractaments.
Actualment, dins de les negociacions amb les Opes el Ministeri d’Agricultura ha proposat mesures de simplificació i flexibilització en l’aplicació de la condicionalitat reforçada de les ajudes directes de la PAC i també d’alguns eco-règims. Totes aquestes mesures suposen avanços importants sobre la situació de partida i faciliten la labor dels nostres agricultors i ramaders. També s’ha donat caràcter voluntari al quadern
d’explotació, alhora que hi ha un compromís per a simplificar el seu contingut; i encara que existeix un compromís del MAPA, s’ha de continuar treballant a aconseguir una simplificació de l’obligació d’aportar fotografies georeferenciades.
No obstant això, continuem demanant una revisió profunda de les principals polítiques de la UE (PAC, comerç i medi ambient) que s’han imposat sense tindre en compte al sector primari.

COMERÇ INTERNACIONAL
2.- Compliment estricte dels acords comercials i introducció de les clàusules espill en aquests. Les importacions de productes agraris i agroalimentaris a la UE sense complir les normatives europees, reduint els preus interns i exercint una competència deslleial, generen grans impactes i un problema de competitivitat en els agricultors i cooperatives. Els acords de Lliure comerç, generen impactes negatius en els agricultors i al mateix temps no tindre les mateixes regles de joc genera una competitivitat desigual en els mercats internacionals, en matèria ambiental i social. En el comerç internacional i sobre les importacions, és necessari establir unes regles productives coherents amb la normativa de la UE, i això no es compleix. D’altra banda, cal assegurar un control efectiu i un respecte real de les importacions amb les normes comunitàries, observem que en moltes ocasions no es respecten els contingents acordats ni s’activen els mecanismes necessaris quan es detecten alertes sanitàries en frontera. Proposem la creació d’una Comissió Permanent sobre importacions.

CADENA ALIMENTÀRIA
3.- L’objectiu d’aquesta Llei de la Cadena Alimentària ha de ser garantir la rendibilitat de les explotacions agràries, però és molt difícil amb regulacions diferents dins de la UE, sense mesures de regulació de mercat i de protecció de la producció europea en frontera. L’Observatori de la Cadena Alimentària ha de ser un instrument de transparència i referència del mercat.
Ha de respectar-se el model d’empresa cooperativa agroalimentària, traient de l’àmbit d’actuació de la llei la relació entre el soci i la seua cooperativa, àmpliament regulada ja en la seua legislació específica estatal i de les CCAA. A l’efecte del registre de contractes alimentaris, les cooperatives agroalimentàries han de tindre el mateix tractament que la resta de models empresarials, per a evitar el desavantatge competitiu que s’està generant en aquests moments.

AIGUA
4.- El Govern ha d’apostar de manera decidida per una Política hidràulica amb inversions en infraestructures. La situació que viu el camp és desastrosa a causa del dèficit hídric per la falta de pluges, la mala gestió dels recursos hídrics en les diferents conques i la falta d’inversions en infraestructures durant dècades impedeix que, quan plou, eixa aigua puga ser emmagatzemada per a utilitzar-la en èpoques d’escassetat. Els agricultors no poden mantindre els nivells de producció i això incideix en l’ocupació en les cooperatives, que són les empreses que mantenen l’economia als pobles. És necessària una aposta decidida per l’aigua a nivell polític, que incloga totes les fonts possibles fruit d’una estratègia consensuada entre administracions, l’aigua no pot continuar sent l’arma llancívola entre diferents sigles polítiques.
Conscienciar de la importància del regadiu com a sistema productiu, superant una imatge distorsionada del que significa i representa. Millorar la seua imatge pública, i conscienciar sobre el seu potencial productiu: un terç de la terra de labor suposa dos terços de la producció final agrícola.

RAMADERIA
5.- Reconéixer la importància de la ramaderia extensiva i intensiva. El sector ramader ha de ser respectat i protegit davant atacs infundats. Estan sempre en la diana de campanyes de desprestigi que vinculen al sector amb el calfament global o amb malalties greus. La ramaderia extensiva i el pasturatge és el millor tallafocs enfront de les catàstrofes ambientals, i la intensiva és una ramaderia de precisió i eficient que necessita d’altes inversions en impacte mediambiental i benestar animal que les fa estar a l’avantguarda del mercat mundial. Qualsevol normativa que afecte els sectors ramaders, com les normatives de benestar animal en granja i en transport que es pretenen modificar a la UE, han de comptar amb estudis d’impacte i debatre’s sota criteris d’evidència científica, no poden posar en perill la viabilitat econòmica i la competitivitat de les explotacions, especialment en un mercat obert.
D’altra banda, no podem acceptar que les normatives espanyoles, en sanitat animal, benestar animal, transport, etc. incloguen exigències que van més enllà que les de la UE.
Rebutgem en eixe sentit el pla sanitari integral, veterinari d’explotació, etc.

TREBALL
6.- Adaptació de la Reforma Laboral a les necessitats del camp per circumstàncies de producció: aplicació dels contractes de 90 dies en les campanyes agràries quan hi haja necessitats de producció que ho requerisquen. Bonificacions en les cotitzacions a la Seguretat Social davant la pujada del SMI.
S’han de contemplar les particularitats de l’ocupació agrària, que és de caràcter temporal perquè les campanyes són limitades en el temps, però això no significa precarietat laboral.
A més, exigeix un estudi profund i de fons referit tant a la mà d’obra com a les càrregues socials, i també coherència i cooperació entre els diferents ministeris actius en la matèria, treball, migracions i interior. També exigim la reducció de càrregues socials, bonificacions als empresaris agraris en seguretat social davant les contínues pujades reiterades del SMI, el 54% en els últims anys, així com l’adaptació i aplicació dels contractes de 90 dies de la reforma laboral per a les campanyes agrícoles.

RELLEU GENERACIONAL
7.- Mesures de suport reals al relleu generacional. És necessari recolzar la incorporació de joves homes i dones a l’activitat agrària i ramadera amb mesures polítiques, donant-li prioritat en la concessió d’ajudes, i econòmiques amb bonificacions.
A més, aquest repte exigeix no sols assegurar la incorporació dels joves al camp, sinó també la seua permanència, a través de la professionalització i aconseguir la rendibilitat de les seues explotacions. Per a això s’ha de fomentar la seua incorporació a empreses cooperatives agroalimentàries, així com activar programes d’incentivació de jubilacions anticipades i transmissió d’explotacions a aquest col·lectiu. El relleu generacional és un repte estructural que necessita d’una estratègia que vaja més enllà del suport econòmic, donant prestigi als professionals del sector primari a través de la inversió en programes de formació i en serveis en les zones rurals que les facen més atractives per a l’arribada i permanència de les noves generacions.

FINANÇAMENT I SEQUERA
8.- Posar a disposició línies de finançament bonificades per a 2024 (l’actual línia ICO-MAPA-SAECA permet bonificar de manera general el 12% del principal dels préstecs, i el 15% en el cas dels de les explotacions ramaderes) per als sectors i territoris més afectats per la sequera, incloent-hi aquells agricultors de regadiu afectats per la reducció de les seues dotacions. En aquest últim cas, refinançament de l’amortització dels préstecs de modernització dels agricultors de regadiu afectats per reducció d’almenys un 50% de la seua dotació.
Les ajudes directes són necessàries per a afrontar la sequera d’acord amb els costos de producció actuals, així com per l’impacte en la comercialització de moltes cooperatives per la falta de producció. Encara que la cistella de la compra al consumidor haja aconseguit preus rècord, la rendibilitat de les explotacions brilla per la seua absència. L’increment dels costos productius, unit al minvament de collites per la sequera, està portant al sector a una situació límit, perquè compten amb la meitat de collita que els ha costat el doble produir-la.
D’altra banda, les empreses cooperatives agroalimentàries han de comptar amb línies d’ajudes i de finançament pròpies per a poder afrontar la falta de proveïment dels seus productors socis, ja que és una estructura amb costos fixos que no poden mantindre’s sense producte que comercialitzar. Així mateix, les línies de finançament bonificat aprovat han d’adaptar-se també a la realitat cooperativa, sent els seus límits màxims actuals clarament insuficients per a aquest model.

FISCALITAT
9.- Adaptació dels límits de l’Estimació Objectiva de l’IRPF (mòduls) a 300.000 € en el sector agrari a causa de la inflació de preus. Mesures per als agricultors i ramaders en Estimació Directa de l’IRPF (incremente despeses de difícil justificació [10%], revisió amortitzacions, …)

ASSEGURANCES AGRÀRIES
10.- Garantir el pressupost necessari per a cobrir les necessitats derivades dels compromisos que s’indiquen a continuació en assegurances agràries.
Atendre la sinistralitat extraordinària provocada pel canvi climàtic amb fons fora de l’Assegurança Agrària Combinada (SAC). És IMPRESCINDIBLE separar els danys normals i indemnitzacions dels extraordinaris conseqüència del canvi climàtic. El Govern ha d’assegurar que aquestes indemnitzacions són ateses amb recursos aliens al SAC. Assegurar la corresponsabilitat de les CCAA en el suport al SAC.
Revisar l’actual sistema de subvencions fixat en el Pla d’assegurances agràries combinades.
Amb l’objectiu de definir les explotacions prioritàries a l’hora de destinar els fons públics. S’ha de garantir que els professionals, joves i socis de OPs (SS) arriben al 70% de subvenció.
Cal redefinir la subvenció addicional per contractació col·lectiva (es tracta que els agricultors que contracten en col·lectius que tinguen assessorament a explotacions, canalitzen les seues demandes a la Comissió general de ENESA, els done suport en la peritació, desenvolupen programes de suport i foment a l’assegurança agrària, el col·lectiu tinga activitats més enllà de l’assegurança agrària… tinguen 6 punts de bonificació addicional).

MEDI AMBIENT
11.- Adaptar els compromisos i agenda del Pacte Verd a la realitat econòmica i social del sector productor. El factor humà és clau per a avançar cap a la sostenibilitat mediambiental. Els agricultors i ramaders som conscients del nostre paper com a defensors de la terra, i reconeixem la necessitat de continuar adoptant pràctiques agrícoles sostenibles que promoguen la biodiversitat i la protecció d’hàbitats.
El sector productor és el responsable d’aplicar totes les normatives que ens porten a aconseguir una sostenibilitat mediambiental, per la qual cosa exigim un diàleg continuat amb el sector sobre els objectius a aconseguir, uns terminis possibles per a complir-los, un finançament públic suficient que compense els béns públics produïts que no paga el mercat i una coherència entre les polítiques mediambientals, d’una banda, i les econòmiques i comercials per un altre. Per això demanem que es tinga en compte el paper de l’agricultura i ramaderia en les zones rurals com a part essencial en la conservació del medi ambient. No obstant això, la llei de la restauració de la naturalesa pretén suprimir l’agricultura en determinades zones protegides, una cosa inacceptable per a nosaltres.

FAUNA SALVATGE
12.- Suspensió de la inclusió del llop en el Llistat d’Espècies en Règim de Protecció Especial (LESPRE).