Jornades d'intercanvi d'experiències de venda directa i canals curts
La Coordinadora Camperola del País Valencià (CCPV-COAG) i la Fundació Mundubat van organitzar el passat 15 i 16 de gener de 2022 una jornada d’intercanvi d’experiències sobre polítiques i iniciatives per a la promoció de plataformes de venda directa i canals curts de comercialització, celebrada en el marc del projecte “Llaurant sobirania alimentària a València: enfortint processos, iniciatives i xarxes locals i globals per a contribuir a garantir el dret a l’alimentació”.
El repte de la despoblació del medi rural i el col·lapse de les ciutats, l’emergència climàtica i l’actual context derivat de la crisi sanitària de la COVID-19 posen de manifest la importància del consum de proximitat per a fomentar la producció, transformació i venda directa, que representen factors determinants per a tenir una economia local sostenible, activa i dinàmica.
CCPV-COAG i Mundubat participen en espais de governança i generació de polítiques alimentàries en els quals la venda directa i els canals curts de comercialització han estat un dels eixos identificats com a fonamentals per a la consecució de models alimentaris justos i viables. La participació del camperolat en la definició de les polítiques es presenta com una qüestió clau.
Segons Mireia Vidal, Secretària General de CCPV-COAG, “ens trobem en un moment de disputa, en el qual grans interessos econòmics tracten de controlar les produccions, acaparen el control de la distribució i aspiren a decidir què mengem, convertint el fet d’alimentar-nos en un mer acte d’omplir estómacs. Enfront d’això, el camperolat continua alimentant al món, cuidant de la nostra salut i la del nostre entorn.”
En concret, es va realitzar una jornada d’intercanvi d’experiències, en el marc d’altres processos impulsats a la ciutat de València, en la resta de l’estat i en l’àmbit internacional.
➢ En l’esdeveniment del dissabte 15, es va realitzar una visita a iniciatives i propostes de canals curts de comercialització a la ciutat de València. Es va mantenir un diàleg amb els qui treballen en elles i les impulsen (Tira de comptar del Mercat de Mossen Sorell, Mercat de Rojas Clemente, Ecomaclet, L’Alter de Vorasenda en Carpesa, Restaurant Al-Paladar en Benimaclet). Li van posar el fermall final a la jornada la companyia A Tiro Hecho, amb la posada en escena de l’obra teatral “Hacendado” en la plaça de Benimaclet, i el col·lectiu Per L’Horta, amb la presentació de la campanya Preus Justos.
➢ El diumenge 16, en el Centre Cultural La Cebera, a Castellar-Oliveral, es va celebrar una jornada d’intercanvi amb una taula rodona en la qual es va comptar amb l’experiència en la política de proveïment municipal i les iniciatives de mercats pagesos impulsats pel sector agrari a Cuba. Així mateix, es van socialitzar les experiències locals de compra pública de Ekoalde (Navarra) i de la Plataforma Escoles que Alimentin (País Valencià) que impulsa l’alimentació de qualitat en els centres educatius.
En paraules de Nello Schisano de Mundubat: “es vol promoure aquest intercanvi per a fomentar la reflexió entorn dels posicionaments comuns per construir i enfortir iniciatives basades en la sobirania alimentària com a paradigma transformador, i en concret, en el sector de la venda directa i canals curts de comercialització, per a garantir de manera universal el dret a l’alimentació i a la nutrició i la consecució d’aquest mateix dret per a la nostra generació i les generacions futures”.
Llaurant Sobiranía és un projecte finançat per la Regidoría de Cooperació i Migració de l’Ajuntament de València i per l’Àrea de Cooperació Internacional de la Diputació de València. L’objectiu general és posicionar la sobirania alimentària com a proposta sostenible per a garantir el dret a l’alimentació. Pretén enfortir processos, xarxes i col·lectius de la societat civil, amb enfocament local – global, que contribueixin a fomentar la transició cap a sistemes agroalimentaris basats en la sobirania alimentària.
Quin és el recorregut històric d’aquesta iniciativa?
Tot comença amb els processos de deliberació que es duen a terme en diversos espais de governança alimentària institucionals, on participen la CCPV-COAG i Mundubat, així com el CALM i el CAM, on es van identificar diverses línies estratègiques d’acció. Les mateixes es reflecteixen en l’Estratègia Alimentària Municipal de València, que s’anirà desenvolupant en el curt termini. En aquest marc, es va identificar la necessitat d’impulsar les plataformes de venda directa i els canals curts de comercialització com una eina fonamental per a fomentar la necessària reterritorialització i la sostenibilitat del sistema agroalimentari local, contribuint també a la viabilitat econòmica de moltes iniciatives.
Així mateix, l’actual context derivat de la crisi sanitària del COVID-19, ha evidenciat la importància de la producció local d’aliments i l’accés als mateixos davant una realitat caracteritzada per la restricció de la mobilitat. Durant l’estat d’alarma, de fet, diversos col·lectius i organitzacions socials per a la defensa de la pagesia, així com algunes administracions locals, van estar promovent, a través de campanyes de comunicació, manifestos i altres iniciatives, la importància del consum de proximitat per a fomentar la producció, transformació i venda directa, que representen factors determinants per a tenir una economia local activa i dinàmica, així com per a garantir el dret a l’alimentació. A partir d’aquesta anàlisi, es va entendre la pertinència d’aquesta proposta per a promoure iniciatives que posen el focus en la materialització del paradigma de la sobirania alimentària l’àmbit local.
La comunicació i el teixit de la xarxa, vital per al canvi
Per a transitar cap a noves maneres de comprendre la vida en comú i, per tant, també una nova manera d’organitzar els sistemes productius, distributius i alimentaris, es requereix desenvolupar una adequada estratègia de visibilització, sensibilització i incidència. El projecte “Llaurant sobirania alimentària a València: enfortint processos, iniciatives i xarxes locals i globals per a contribuir a garantir el dret a l’alimentació” el té en consideració: he aquí la raó per la qual es planteja aquest procés participatiu d’intercanvi d’experiències i sabers, basat en la idea de la importància de l’aprenentatge mutu, que inclou, a més, la reflexió i construcció col·lectiva del coneixement.
El component del teixit de xarxa Nord-Sud global ha estat un altre component imprescindible en aquesta iniciativa: van participar, a més de diverses organitzacions de diferents enclavaments en l’estat espanyol i Unió Europea, entitats del Sud Global, amb l’objectiu de generar intercanvis d’experiències i coneixements compartits basats en la pràctica. És en el saber del qual dota la pràctica on resideix l’oportunitat de consolidar propostes concretes que tenen el potencial de contribuir a l’enfortiment de plataformes de venda directa i canals curts de comercialització. La participació d’organitzacions i col·lectius provinents de diversos contextos, en efecte, van enriquir el procés d’aprenentatge i d’elaboració de propostes a ser aplicades sobre la realitat valenciana. En paraules de Nello Schisano, “la participació de representants d’aquestes organitzacions en la jornada d’intercanvi ha aconseguit que s’hagin compartit visions i experiències en el suport d’iniciatives d’aquest tipus, aportant la visió del Sud global i del subjecte pagès internacional en la realitat local de la ciutat de València, per a enriquir i enfortir els processos impulsats des de diversos àmbits i, a més, promoure el coneixement, l’articulació i la cooperació entre actors el moviment pagès internacional”.
I, a partir d’ara, què ve? Full de ruta
Des del marc de treball conjunt en les plataformes i iniciatives de la societat civil i espais de governança alimentària en marxa a la ciutat de València, juntament amb altres actors com CERAI i Per L’Horta, Mundubat continuarà impulsant la posada en marxa de processos participatius.
El centre de totes les iniciatives que es desenvolupin romandrà en l’enfortiment de xarxes que puguin teixir-se entre diversos territoris i processos locals que tracten de portar a la pràctica les visions alternatives de les que intentem alimentar els nostres discursos i, per tant, les noves maneres d’avançar en matèria de garantia de drets i justícia social. El full de ruta per a obtenir els resultats previstos es desenvoluparà amb base en els següents eixos:
– Accés a béns comuns, pilars fonamentals per al desenvolupament de l’agroecologia i de sistemes agroalimentaris justos i sostenibles.
– Feminisme i experiències de resistència a Tractats de Lliure Comerç – Teixint una economia feminista.
– Alternatives-Promoció de les polítiques públiques locals generadors d’alternatives ecosocials.
– Drets socials – Estratègies per a frenar les retallades en drets socials bàsics i propostes d’avanç cap a una la reformulació de les polítiques pressupostàries i fiscals actuals de manera que siguin estratègies més eficaces de lluita contra l’empobriment de la població.
– Cooperació i desenvolupament d’aliances Nord-Sud per a avançar en la recuperació dels espais de governança i presa de decisions que afecten la vida de les persones.
Un primer presagi del que vindrà, en un futur pròxim, amb la implementació del full de ruta referit, és el que està materialitzant-se a partir de l’elaboració, ja en marxa, d’un document de propostes per a la incidència política, en línia amb els objectius del projecte RURBACT, dirigit a la promoció de polítiques que promoguin i defensin un entorn favorable a la consecució de major sobirania alimentària, per a garantir de manera universal el dret a l’alimentació i a la nutrició i per a contribuir a la consecució d’aquest mateix dret per a la nostra generació i per a les generacions futures.
POTS VEURE EL VÍDEO RESUM AQUI: