Després de la conclusió del Diàleg Estratègic, ECVC exigeix avanços concrets en matèria de preus, rendes agràries, dret a la terra i relleu generacional

Valoració sobre el document de síntesi

Per a la ECVC, aquest document col·lectiu de síntesi inclou avanços positius i importants en determinades àrees clau de la transició agrícola. No obstant això, per a facilitar veritable i satisfactòriament “uns sistemes agroalimentaris socialment responsables, econòmicament rendibles i mediambientalment sostenibles” han de donar-se passos concrets per a reforçar les recomanacions i garantir que siguen més desenvolupades i aplicades per la pròxima Comissió. Això ha de fer-se, en particular, mitjançant una revisió de la Directiva UTP, el reforç de la OCM en la PAC i la creació d’una Directiva de la UE sobre la tinença de la terra .

ECVC acull amb satisfacció l’èmfasi i les iniciatives desenvolupades en l’informe en una sèrie d’àrees clau, entre les quals s’inclouen:

• La necessitat de millorar la renda dels agricultors i de garantir preus superiors al preu de cost, és present en tot l’informe, amb la possible revisió de la directiva UTP. La transició dels sistemes agroalimentaris només pot fer-se amb els agricultors, reconeixent la diversitat dels sistemes agraris a Europa i garantint una renda digna i estable, en particular per als xicotets i mitjans agricultors i els treballadors agrícoles. No obstant això, lamentem que la necessitat de regular el mercat per a garantir preus justos i estables no estiga en el centre del document i que fins ara falte el necessari debat sobre la gestió de l’oferta, les existències públiques i els preus mínims de suport. També exigim que l’obligació que els compradors de productes agrícoles paguen als agricultors un preu que cobrisca els costos de producció s’incloga en la directiva UTP en els pròxims mesos .
• Les ajudes de la PAC “cap als quals més ho necessiten”, incloses les xicotetes explotacions. ECVC vetlarà especialment perquè totes les mesures proposades, com l'”avaluació comparativa” dels esforços mediambientals, la digitalització dels serveis, la cobertura de riscos o el finançament, siguen aplicables a les xicotetes i mitjanes explotacions i no provoquen l’abandó d’aquestes, a causa del cost o a la complexitat de les sol·licituds. No obstant això, per a la ECVC, la prioritat continua sent reforçar el capítol OCM de la PAC perquè la regulació del mercat garantisca preus justos.
• La renovació generacional com a clau de la transició agrícola. Inclou la posada en marxa d’un pla específic i destaca la importància de construir un entorn rural acollidor amb serveis i recursos financers per a combatre la bretxa entre les comunitats urbanes i rurals. No obstant això, el document no avalua que Europa necessita més agricultors ni traça l’estratègia per a fer realitat aquesta necessitat.
• La ECVC també dona suport al reforç dels sistemes públics d’assessorament i formació, que per a la ECVC haurien de centrar-se en l’agricultura ecològica i l’agroecologia a causa de la seua popularitat entre molts joves que busquen un sentit a la seua professió.
• Propostes relatives a la conservació i l’accés a la terra i a la creació d’un observatori. La terra ha d’ocupar un lloc central en l’agenda de la política agroalimentària, i la nova CE ha de començar a negociar una directiva europea sobre la terra.

Per a la ECVC, l’informe no aborda ni inclou diverses de les qüestions clau per als agricultors i treballadors agrícoles:

• Els agricultors volen treballar en solidaritat, no en competència. La competitivitat i la lògica de la competència continuen ocupant un lloc central en les recomanacions de l’informe. La CE ha de garantir un major canvi de paradigma per a promoure la cooperació i la reubicació ecològica i social en lloc de la competència i la globalització actuals.
• La política comercial europea és un dels motors dels baixos ingressos dels agricultors. L’informe no reconeix que els TLC i les normes de l’OMC només serveixen per a baixar els preus en la mesura que siga possible, sense tindre en compte els costos per al benestar i la salut dels agricultors i els ciutadans, ni l’impacte sobre el clima i la biodiversitat. Per això, la CE ha de promoure una reforma radical del comerç internacional cap a un nou marc comercial basat en la sobirania alimentària i la justícia social i mediambiental.
• L’alimentació és un dret humà i no una mercaderia. La política agroalimentària de la UE ha de basar-se en un enfocament de drets humans, inclòs el dret a l’alimentació i els drets establits en la Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels llauradors i altres persones que treballen en zones rurals (UNDROP).
• Europa necessita més agricultors per a aconseguir la transició dels sistemes agroalimentaris, ja que els xicotets i mitjans agricultors exerceixen un paper clau en la resolució de les actuals crisis socials, mediambientals i alimentàries i en el desenvolupament i manteniment de zones rurals dinàmiques.

Per això, la ECVC i els seus membres mantenen el seu compromís de treballar amb la CE i altres institucions de la UE per a abordar aquests temes i continuar esculpint el camí cap a la transició sostenible dels sistemes agroalimentaris.