NO A LA "PINYOLÀ"
Ja són trenta anys, trenta llargs anys en què la Conselleria d’Agricultura bandeja a les abelles del seu hàbitat i els seus propis camps. La maleïda pinyolà, que obliga a allunyar els ruscos a més de quatre quilòmetres de qualsevol cítric, ja sigui un taronger amarg de Colón o l’Albereda, resulta un absurd continuat i impost durant tres dècades que fa pagar a les abelles la mala gestió d’aquesta administració i les anteriors.
Posem-nos en antecedents. Durant l’any 2020 es va aconseguir un pacte unànime i sense precedents del sector apícola. Totes les organitzacions vinculades als diferents sindicats agraris i Associacions de Defensa Sanitària implicades (ADS), arribem a l’acord de fer front a aquesta imposició i presentem davant les autoritats un Pla de Viabilitat amb solucions a la pol·linització creuada i altres qüestions apícoles.
Al llarg de 2021 hem estat insistint de totes les maneres possibles per a aconseguir reunions per a afrontar el Pla de Viabilitat, obtenint únicament silenci per resposta. Cal recordar que la Consellera es va comprometre al fet que en el 2022 hi hauria canvis substancials i la pinyolà no es publicaria, almenys en els termes en què s’ha realitzat en els anys precedents. No obstant això ens trobem novament davant un bast “copia-pega”.
Fa poc més d’una setmana ens assabentem per la premsa que només dues de les organitzacions agràries que participaven de la unitat d’acció del sector i cooperatives s’havien reunit amb el Comitè Gestor de Cítrics, i sense el suport d’aquest últim havien presentat una “solució” a Conselleria. Aquesta es resumeix en l’ampliació de quatre anys més del desterrament de ruscos, una sèrie de subvencions per als cítrics híbrids i la geo-localització dels colmenars. D’aquesta manera, l’administració es presenta com a col·laborador signant que accepta les condicions que se li han traslladat, mentre que realment eludeix donar la cara davant el sector apícola i treballar en una veritable solució a curt, mitjà i llarg termini.
Quan es presumeix d’aconseguir un “acord” com aquest, resulta necessari aclarir que els qui el van signar no disposen d’una base majoritària d’apicultors i ruscos i per tant no representen al conjunt de l’apicultura valenciana.
D’altra banda, el Comitè de Gestió de Cítrics (CGC) i les Cooperatives no representen als agricultors ni als apicultors, sinó que defensen els seus propis interessos comercials, és una posició legitima, però en cap cas és l’interès general del sector, paper que hauria de jugar l’administració i que clarament durant 30 anys ha fet desistiment de funcions amb aquest tema. A més, comet l’error de donar de costat a una part important del sector, la qual cosa posa seriosament en qüestió que aquest acord sigui el fruit d’un ampli consens entre els agents implicats.
Fa temps que s’escolta l’entelèquia de geolocalitzar. Però no se sap què volen geolocalitzar els apiaris? els ruscos? totes i cadascuna de les abelles, només les regna o potser millor a nosaltres, les apicultores i apicultors? Quan el lògic és tenir localitzades les parcel·les de varietats hibrides que són estàtiques, i permetria fer un mapa varietal citrícola de la Comunitat Valenciana localitzant zones que fins i tot havent-hi citricultura no hi hagués híbrids de manera que es pogués compatibilitzar i generar sinergies positives entre les dues activitats.
El pol·len pol·linitza aquestes varietats generant les llavors. Les llavors tampoc l’hem inventat els qui ens dediquem a l’apicultura. És un problema d’unes varietats híbrides que s’han plantat sense regulació ni planificació i és labor de l’administració solucionar aquest problema. S’obvia que la pol·linització no la fan només les abelles (apis melifera), també hi ha milers d’insectes i vectors de tota mena que fan aquesta labor, com el mateix vent.
El camp valencià, castellonenc i alacantí és dinàmic, un dels més dinàmics i emprenedors de l’Estat. Per tant amb un treball ben fet per part de l’administració i un suport per a escometre les mesures necessàries el sector se citrícola es podrà adaptar apostant pel respecte a la biodiversitat, les abelles i l’ofici mil·lenari que les cuida.
A les persones que viuen de la citricultura i a la societat en general els diem que no existeix un conflicte entre apicultura i citricultura, aquest conflicte és una maniobra de divideix i venceràs.
A l’administració li demanem valentia i llanço perquè almenys doni explicacions ja que estan faltant a la seva paraula. Reuneixin el sector i donin solucions perquè això no és més que una mort lenta per a l’apicultura en el nostre territori.
Als tres reis mags, que ens han portat aquest “regal” de quatre anys més de pinyolà poques paraules caben a part de vergonya.
Per ultimo, força i determinació a les persones que vivim de l’apicultura i a tota la societat que es beneficia de la labor d’aquests fascinants insectes, imprescindibles per a la vida en el planeta i seriosament amenaçats per multitud de factors. Sortim al carrer a picar “com a rusc en la farigola”. Encara que el futur pinti fosc sortirem d’aquesta. Aconseguirem que es valori aquesta manera de vida que dona vida. Aconseguirem que les abelles siguin Patrimoni de la Humanitat, sumant més suports i cridant no a la pinyolà!