Per uns mercats municipals públics, locals, justos i verds
EL MANIFIEST
Des de fa temps es ve reclamant una Política Alimentària Europea que provoque una reconversió urgent dels sistemes alimentaris globalitzats i dominants, vistos els seus efectes i externalitats negatives sobre la societat i el medi ambient, i una transició cap al que podríem dir circuits curts d’alimentació o xarxes i sistemes alimentaris de proximitat.
Per a aconseguir-los fa falta actuar sobre molts punts de la cadena alimentària. Un dels més importants, justament perquè és un dels centrals en el model predominant actual, és el de la distribució i comercialització d’aliments. Cal recuperar, per a la gent, eixa baula que ha quedat, de manera quasi exclusiva, en mans de grans corporacions.
Una de les poques infraestructures alimentàries que, aparentment, està encara en mans públiques és la xarxa de mercats municipals. Aparentment perquè, després de dècades d’abandó, es van començar una sèrie de polítiques que està desvirtuant la seua funció original i la seua raó de ser com a equipament públic alimentari.
Les polítiques públiques han portat als mercats municipals a la crisi i, literalment, es moren. Això és un fet conegut, reconegut i publicat en multitud d’informes, declaracions, campanyes o esdeveniments de les pròpies administracions públiques.
Les imposicions de l’alimentació global, la irrupció de les grans cadenes de supermercats, la cessió a empreses privades de l’espai amb l’excusa de la remodelació, la privatització d’un servei públic i la tendència de transformar alguns mercats en museus i temples gurmet està modificant la vertadera essència dels mercats.
Aquest manifest és una crida urgent a l’acció de les institucions públiques i ciutadanies per a reclamar, repensar i revitalitzar els mercats municipals com a infraestructures vitals per a l’accés a una alimentació saludable i local. És, si cap encara més, una petició a les administracions locals perquè protegisquen el seu paper fonamental com a espai per a connectar la producció local d’aliments amb el consum de les veïnes i els veïns.
Ens neguem a acceptar que, davant l’agonia dels mercats públics, la solució siga l’abandó i tancament, el lliurament del recinte a una gran cadena de supermercats o la espectacularització dels mateixos transformant una infraestructura pública que hauria de ser un element central de la compra alimentària assequible, en monuments turístics, espais gurmet o locals per a esdeveniments.
Davant aquest panorama, les organitzacions signants d’aquest manifest rebutgem l’ocàs i l’espoli que estan patint els mercats municipals:
- Cal recuperar el control públic dels mercats municipals i reconnectar-los amb els sistemes alimentaris locals per a restituir la seua funció original d’oferir aliments saludables, assequibles, sostenibles i de proximitat a la població.
- Cal convertir els mercats municipals en centres de dinamització alimentària dels barris, incorporant elements com a cuines comunitàries per a menjadors col·lectius, obradors cooperatius, espais de formació i educació alimentària.
- Cal integrar-los en estratègies d’alimentació pública: integrar els nous mercats municipals en estratègies d’alimentació pública que els vinculen amb xarxes de compra de centres educatius, sociosanitaris o menjadors socials, promovent l’accés a una alimentació saludable per a tota la població.
- Cal defensar sense titubejar que els mercats municipals són de la gent i per a la gent. Són llocs per a poder realitzar la compra d’aliments de manera habitual, sabent que ací dins trobaràs aliments amb una sèrie d’atributs socials, de salut, ambientals i climàtics. Que els podràs comprar perquè tenen uns preus assequibles. I tot això perquè són públics i perquè les administracions locals tenen la responsabilitat d’oferir-ho.
Si totes les parts dels sistemes alimentaris locals són importants, la baula final de la cadena ho és especialment, un lloc on les administracions públiques haurien de jugar un rol important. Sense el suport públic adequat és molt difícil que aquest tipus d’infraestructures de comercialització puguen disputar-li l’hegemonia a la distribució alimentària capitalista. La implicació del públic en aquests mercats o altres formes de comercialització de proximitat, significa enviar un missatge: l’alimentació és un dret humà i, com a tal, és el deure de les administracions públiques responsables protegir-lo, facilitar-lo i portar-lo a la pràctica.
No és un favor que ens fan, és el seu deure i ÉS EL NOSTRE DRET.
Els mercats seran sempre nostres.
Qui som els signants del manifest?
Justícia Alimentària treballa per una alimentació segura, sana i assequible per a tots. Mitjançant la investigació, la denúncia, l’educació, la formació i la mobilització, així com la pressió sobre els governs amb les nostres propostes i alternatives que protegisquen els drets humans i ambientals, fem de contrapés al poder de la indústria alimentària.
La Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG) és la primera organització agrària professional d’àmbit estatal que es constitueix a Espanya (1977). És una organització plural, independent i reivindicativa, representativa en totes les Comunitats Autònomes. Defensa els interessos del model social i professional d’agricultura, majoritari a Espanya, i dona servei a més de 150.000 agricultors i ramaders a través de les seues 220 oficines en tot el territori nacional i una delegació permanent a Brussel·les.
La Federació de Consumidors i Usuaris (CECU) és una organització democràtica, progressista, pluralista i independent nascuda en 1983. Som pioneres en l’àmbit del consum pel nostre treball des d’una visió més àmplia que la de la contractació de béns o serveis, contribuint a noves connexions. entre el consum i el medi ambient, la seguretat alimentària, la Responsabilitat Social Empresarial, l’accés a la justícia, el comerç just i solidari, l’atenció preferent a la defensa dels col·lectius més vulnerables i la protecció de les dades personals.
La Xarxa de Supermercats Cooperatius és una associació estatal que agrupa els supermercats cooperatius amb l’objectiu d’unir forces per a impulsar el nostre model de distribució i consum alimentari just, sostenible i democràtic.
La Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares (CEAPA) és una entitat social, no confessional, progressista i independent, que treballa per una escola pública de qualitat, aconseguir l’èxit escolar de tot l’alumnat, democratitzar l’ensenyament i millorar les condicions de la infància. És la major confederació de APAS de tot l’Estat, perquè agrupa a prop de 12.000 associacions de pares i mares d’alumnes de l’ensenyament no universitari.