Milers d'agricultors es manifesten davant el Consell de Ministres d'Agricultura a Lisboa per una PAC més justa i solidària
Els milions d’agricultors i agricultores del model social i professional d’agricultura –que constitueixen la gran majoria en tots els països de la Unió Europea (UE) – juguen un paper fonamental en la producció, la qualitat dels aliments i la salut, en els àmbits econòmic, social i territorial, preservació ambiental i lluita contra el canvi climàtic.
COAG rebutja una PAC que aprofundeix en la desregulació i la liberalització i demana un repartiment més equitatiu de les ajudes establint topalls per explotació i ajudes redistributives.
Madrid, 14 de juny de 2021. La Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG) participa en la manifestació de hui a Lisboa a favor d’una PAC que defense el model social i professional d’agricultura i un medi rural viu. Es tracta d’una mobilització d’àmbit europeu davant el Consell de Ministres d’Agricultura convocada per la CNA de Portugal i secundada per la Coordinadora Europea Via Llauradora (*ECVC), de la qual COAG forma part.
Els milions d’agricultors i agricultores del model social i professional d’agricultura –que constitueixen la gran majoria en tots els països de la Unió Europea (UE) – juguen un paper fonamental en la producció, la qualitat dels aliments i la salut, en els àmbits econòmic, social i territorial, preservació ambiental i lluita contra el canvi climàtic. No obstant això, aquest model està sent severament penalitzat per la PAC i per moltes males decisions polítiques nacionals dels successius governs.
La Política Agrícola Comuna – PAC no pot continuar ignorant als homes i dones del camp, per això una nova PAC ha de reconéixer la seua importància i promoure tots els mecanismes per al seu desenvolupament, així com la defensa de la sobirania alimentària dels països.
La proliferació dels grans grups econòmics i fons d’inversió ha provocat la desaparició de milions de petites i mitjanes explotacions (només entre 2013 i 2016 es van perdre 2 milions d’explotacions familiars a la UE), provocant una concentració creixent de la producció agrícola. En l’actualitat, el 52% de la SAU a la UE està controlada per només 3% dels productors i les 5 majors indústries agroalimentàries controlen el 52% de tot el mercat. Una concentració on els únics guanyadors són els accionistes d’aquestes empreses.
Una vida digna per als homes i dones del camp i una ajuda més ben distribuïda
En l’actual debat de la Reforma de la PAC per al període 2023-27 no és acceptable una PAC continuista que aposta per un mercat ultra-liberalitzat, per la qual cosa exigim la recuperació dels instruments públics de regulació del mercat i la producció, amb la finalitat de permetre estabilitat, preus justos i una vida digna per als homes i dones del camp.
Així mateix, donem suport a la posició del Parlament Europeu en el diàleg en relació al fet que les importacions agroalimentàries cap a la Unió Europea complisquen les mateixes normes que els agricultors i agricultores europeus.
Exigim un repartiment equitatiu de les ajudes, destinades únicament als qui mantenen l’activitat i la producció, amb un límit màxim per explotació de 60.000 €, així com l’aplicació obligatòria del pagament redistributiu i el muntant màxim permés d’ajudes associades.
Rebutgem la taxa plana per hectàrea que beneficia als grans terratinents i perjudica especialment els petits i mitjans agricultors i al sector ramader.
Malgrat el discurs que pinta de verd la PAC, el canvi en les normes ambientals tendeix a secundar, com sempre, als grans perceptors, que fins i tot generen impactes negatius en el medi ambient.
Exigim la lluita contra l’especulació borsària amb el preu dels factors de producció (com els cereals per a l’alimentació animal) i una posició ferma en la lluita contra l’oligopoli comercial de la gran distribució, que imposa preus baixos a la producció, fiscalitzant i regulant la seua activitat.
Demanem mesures per a frenar l’entrada de fons d’inversió en l’agricultura, ocupant producció i terra. La PAC ignora per complet les conseqüències nocives del fenomen de concentració de la producció en grans grups econòmics i, per contra, encara les promou; ignora l’entrada de la gran distribució a la producció primària en monopolitzar, per exemple, tot el sector agrícola (una gran empresa pot controlar tot el circuit de la granja al plat); o la tendència dels agricultors a ser mers proveïdors de serveis de producció per a grans unitats, la qual cosa acaba esclafant encara més als agricultors petits i mitjans.