COAG demana a Planas obrir un debat sobre el model d'agricultura i ramaderia socialment necessàries
La “uberització del camp espanyol” està posant contra les cordes als 350.000 agricultors/as més professionalitzats.
El nou Govern ha de posicionar-se davant una qüestió crucial: “la producció, la terra i l’aigua en mans de fons d’inversió especulatius o de petits i mitjans agricultors i ramaders professionals que generen vida als nostres pobles, vertebren el medi rural de manera sostenible i garanteixen la seguretat alimentària?”.
Preus rendibles, augment de costos, relleu generacional, transformació digital i canvi climàtic, entre els grans reptes que haurà d’afrontar el sector.
La Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG) ha elaborat un document amb les 100 mesures necessàries per a la nova legislatura 2023‐2027, que ja ha traslladat al ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas. En el mateix es trasllada la necessitat de protegir i reforçar model social i professional d’agricultura. “La definició d’un model d’agricultura i ramaderia socialment necessàries pretén protegir les persones que mantenen les explotacions més vulnerables, imprescindibles per a garantir la nostra alimentació i sobirania alimentària en un context de crisi climàtica i energètica. Protegir-les enfront d’una agricultura i ramaderia basada en models uberitzats, inserides en llargues cadenes de comerç global, finançades amb grans capitals i/o fons d’inversió, que acaparen recursos naturals limitats o que, en moltes ocasions, malgrat expulsar a les persones, es disfressen d’agricultura familiar o sostenible”, ha subratllat Miguel Padilla, Secretari General de COAG.
La producció agrària actual s’està veient alterada de manera radical per una sèrie de motors aliens i propis que poden desembocar en la desaparició del model social i professional d’agricultura. La pressió a la baixa dels preus agraris, la desregulació del mercat, les importacions de xoc, la pujada dels costos de producció ens col·loca en una situació de desavantatge i feblesa enfront de les grans extensions i inversions especulatives que campen a pler en un mercat desregulat òptim per a l’especulació. “Això agreuja el relleu generacional, l’abandó del sector i la despoblació del medi rural”, ha afirmat Padilla al mateix temps que ha avançat que el nou govern haurà de posicionar-se davant una qüestió crucial: “la producció, la terra i l’aigua en mans de fons d’inversió especulatius o de petits i mitjans agricultors i ramaders professionals que generen vida als nostres pobles i vertebren el medi rural de manera sostenible?”.
Aquesta legislatura i la Llei d’Agricultura Familiar han de posar les bases i mesures per a frenar la reconversió i provocar una gran incorporació de joves a l’agricultura. Per a això és imprescindible limitar l’entrada d’aquests fons d’inversió i l’especulació amb la producció, la terra i l’aigua.
Quatre línies d’actuació estratègiques que sintetitzen la base de les 100 mesures
En els pròxims anys, el model social i professional d’agricultura s’enfrontarà a nous desafiaments i exigències addicionals. L’agricultura haurà de garantir en primer lloc el dret a una alimentació sana per a totes les persones, , majors costos i mercats més volàtils, és a dir, la seguretat alimentària; en segon lloc, això haurà de fer-ho de manera sostenible, preservant el medi ambient, la biodiversitat, l’aigua, el sòl, l’aire i contribuint a la mitigació del canvi climàtic (alhora que s’adapta als seus adversos efectes en la producció); en tercer lloc haurà de ser més eficient en l’ús dels recursos, per al que necessitarà recórrer a la innovació i especialment, en el cas de l’energia, a fonts renovables; i en quart lloc, fer nostra la llei de la cadena, denunciant el seu incompliment, estenent-la a totes les produccions, fent valer que els preus cobreixin els costos de producció i l’amplitud de les normes de la llei.
Davant aquests reptes ambiciosos resulta lamentable una retallada dels fons agraris de la PAC que suposa una pèrdua del 12% del poder adquisitiu aprovat en l’últim marc financer de la UE, en un escenari de noves exigències dins del Paquet Verd, que suposarà majors costos per a agricultors i ramaders.
En aquest context COAG demanda i reivindica:
1. Uns preus justos i unes rendes dignes per als homes i dones del camp. En cas contrari no hi ha sostenibilitat. Per a això s’ha d’aplicar en tota la seva dimensió la llei de la cadena, abordar-se el reequilibri de la cadena de valor i la competència amb tercers països, no únicament el millor repartiment de les ajudes. Igualment, serà fonamental comptar amb mecanismes de gestió i regulació de mercat que afrontin les situacions de crisis, ben dotats i finançats al marge de les ajudes directes. Així mateix, caldria recuperar el principi de preferència comunitària enfront de les importacions sense control que no compleixen les normes comunitàries.
Hem d’exigir que tots els productes que entrin de tercers països s’equiparin als estàndards de producció de la UE, tant a normatives de benestar animal, regulacions de fitosanitaris, normatives mediambientals (nitrògens ramaderia) obligacions laborals, etc.
A) Si utilitzen sistemes de producció prohibits a la UE, rebutjar l’entrada i posada a la disposició dels consumidors dins de la UE.
B) Si el que incompleixen són normatives laborals, fiscals, etc. respecte a les nostres regulacions (no les dels seus països d’origen), fer-los pagar taxes aranzelàries els imports de les quals es destinarien a un fons anti‐crisi de gestió estatal per a cada sector afectat.
2. Disposar d’un període d’adaptació per a assumir els importants canvis que es produiran, amb un suport important tant en ajudes com en inversions, formació i assessorament. Els agricultors i ramaders seran protagonistes de la lluita contra el canvi climàtic i lideraran el compromís per un model agroalimentari sostenible, però és imprescindible que la UE revisi tots els tractats de lliure comerç amb tercers països, establint el principi de preferència comunitària i sobirania alimentària i condicionant les importacions als estàndards que ja compleixen els productors europeus.
3. Un ventall d’actuacions en el que concerneix els costos de producció, la tendència de la qual a l’alça ha reduït la rendibilitat del sector els últims lustres. En aquest aspecte és imprescindible la creació d’un observatori dels costos, donar suport a inversions per a reduir la dependència energètica de les explotacions agràries i afavorir l’ús d’energies renovables i també per a avançar en la transformació digital de les explotacions agràries. La transformació digital és un gran repte per al sector agrari, amb grans oportunitats, però també riscos i amenaces per al nostre model d’agricultura i alimentació, que en última instància pot provocar una forta reconversió.
4. Incorporar a un mínim de 10.000 nous agricultors i agricultores cada any, facilitant tots els instruments necessaris per a això, sobretot l’accés a la terra, principal dificultat per a la instal·lació.
Descàrrega document de propostes agràries per a la legislatura 2023‐2027