El sector apícola de COAG presenta en el Ministeri de Cultura 110.000 signatures perquè l'apicultura siga declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat
El sector apícola de COAG ha presentat aquest matí en el Ministeri de Cultura i Esport 110.00 signatures de suport a la petició impulsada per aquesta organització perquè l’apicultura siga declarada per la UNESCO Patrimoni Immaterial de la Humanitat. A més, de manera simultània s’ha registrat la petició en les conselleries de Cultura d’Andalusia, Aragó, Astúries, Balears, Cantàbria, Canàries, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, Comunitat Valenciana, Galícia, La Rioja i Regió de Múrcia.
Després de l’atenció a mitjans a les portes del ministeri, els màxims responsables del sector apícola de COAG s’han reunit amb Carmen Cabrera, Cap de l’Àrea de Convencions UNESCO. Durant la trobada han presentat un extens informe que acompanya a les signatures i en el qual es justifica la candidatura presentada. En la definició de Patrimoni Cultural Immaterial, inclosa en l’article 2.1 de la Convenció de Salvaguarda de Patrimoni Cultural Immaterial (UNESCO 2003), s’indica que “s’entén per “patrimoni cultural immaterial” els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques -juntament amb els instruments, objectes, artefactes i espais culturals que els són inherents- que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural. Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet de generació en generació, és recreat constantment per les comunitats i grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la naturalesa i la seva història, infonent-los un sentiment d’identitat i continuïtat i contribuint així a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana”.
La sol·licitud perquè l’apicultura siga declarada patrimoni cultural immaterial de la humanitat, compleix amb la definició abans esmentada i es manifesta en particular en 4 categories:
a) tradicions i expressions orals, inclòs l’idioma com a vehicle del patrimoni cultural immaterial; c) usos socials, rituals i actes festius;
d) coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers;
e) tècniques artesanals tradicionals.
L’apicultura és un ofici mil·lenari imprescindible per als nostres ecosistemes naturals i agraris i que està en una situació límit. “Segons el Parlament Europeu“ el 76% de la producció d’aliments i el 84% de les espècies de plantes depenen de la pol·linització que realitzen les abelles. La FAO i la UNESCO han donat la veu d’alarma sobre la creixent disminució d’insectes pol·linitzadors a tot el món. Les abelles mel·líferes són primordials per a la conservació i el manteniment de la biodiversitat i la conservació d’espècies amenaçades (vegetals i animals). És necessari que les Administracions reconeguin el valuós treball (ocupació verda) que exerceixen els apicultors, convertint el seu ofici en un servei mediambiental imprescindible”, ha subratllat Pedro Loscertales, responsable del sector apícola de COAG, al que ha afegit; “a Espanya el benefici en pol·linització, només en el sector agrari, s’estima que supera els 4.000 milions d’euros anuals. A tot el món aquest benefici s’estima que superaria els 153.000 milions d’euros a l’any”. Per part seva, l’apicultor i veterinari valencià Enric Simó, impulsor i portaveu de COAG d’aquesta iniciativa, ha recordat que els productes apícoles poden importar-se de qualsevol part del món, enfonsant l’economia dels nostres productors, però no la pol·linització dels nostres ecosistemes. “Cada vegada que consumim mel dels nostres productors estem ajudant a la pol·linització dels nostres ecosistemes” ha postil·lat.
En aquests moments, el món travessa una crisi de pol·linització i l’apicultura està afectada per aquesta situació. Sense un suport institucional, s’accentuaria dràsticament l’abandó de la professió i rampell es notaria la falta de ruscos per a assumir la pol·linització de cultius i plantes silvestres. “L’apicultura és cada vegada menys rendible a causa dels baixos preus de la mel. El balanç de les últimes campanyes és realment preocupant amb un descens de la collita de mel que supera el 40% i malgrat això els preus de venda oferts als apicultors estan per sota del cost de producció. Però també perquè els ruscos són més difícils de mantenir en condicions òptimes a causa de les múltiples patologies, problemes ambientals i climàtics. Es necessita cada vegada més dedicació i més formació, només per a mantenir vives els ruscos. El dèficit de pol·linització és la conseqüència més greu de la denominada “síndrome de despoblament apícola” que provoca a tot el món la mort de milions de ruscos a l’any”, ha lamentat el responsable apícola de COAG.
La importància de l’apicultura en els nostres territoris es destaca en les escenes de recol·lecció de mel representades en les pintures rupestres. En la cova de l’aranya Bicorb, es localitza la primera imatge de recol·lecció de mel a nivell mundial i està inclosa en l’art rupestre llevantí que va ser declarat per la UNESCO en 1998, bé d’interès cultural Patrimoni de la Humanitat. A més, al setembre de l’any 2021, va ser publicat una nova troballa en un abric de Castellote (Terol), d’una nova pintura corresponent a l’art rupestre llevantí. “Són símbols universals de l’apicultura que ens parla que fa uns 7.000 anys les primeres societats productores del nostre territori ja tenien una relació primordial amb les abelles”, ha conclòs Simó.